La decadència dels artistes. La repressió femenina i la censura feixista. El despertar sexual. La força femenina.

A cop de copla i pasdoble

Un mapa musical de l’Espanya de mitjans del segle XX. Un retrat sentimental de tota una generació a través de les cançons permeses durant la dictadura, moments de poca llibertat d’expressió i de gran repressió social, sexual i femenina.

En plena postguerra, la Rosa i la Carmeta malviuen del record del passat gloriós de la gran companyia de varietés: “el Paradís”. Han resistit amb elles un pianista i un clarinetista, i junts arrosseguen un bagul ple de vestits, cuplets, coples i pasdoble, i continuen viatjant i actuant clandestinament per a quatre gats en descampats. Enmig de tota aquesta sordidesa reben la visita de la Purita, una noieta ingènua, beata i sacrificada que voldria cantar al “Paradís”.

Quan apareixen les tres noies a escena tot el què era miserable i decadent, es converteix en bellesa i horror a parts iguals. Perquè l’engany, i la perversió d’un membre de la comunitat, demana un preu molt alt. I la sort es paga.

Una petita història de la nostra història, de dones, d’artistes, de supervivència, lluita i anhel de llibertat. Una tragicomèdia que ens ressona de ben a prop.

Dirigit per Martí Torras Mayneris amb text de Marilia Samper

Benvinguts al Paradís

Agraïments: Joan Barril, Toni Puntí, Carles Manrique, Glòria Duran, Eduard Moldner, Teatre del Patronat de la Garriga, Tonis de Taradell, Pèls Synera, Enric & Modesta, Joan & Gemma, Carles, Albert, Jordi, Pau, Janna, Dani…

Dedicat als nostres avis, per haver-nos cuidat i estimat tant. Per haver-nos cantat en aquells moments tan importants de la nostra infantesa. Francisco i Rossita, Enric i Marta, Joan i Felisa, Enrique i Carmen.

Una producció de Divinas en col·laboració amb l’ICEC i el Teatre del Patronat de La Garriga.