Com ja us hem anat explicant, tenim entre mans un nou treball que ens fa molta il·lusió. Portarà per títol Histèriques i veurà la llum al mes de març. Avui, us presentem la Carol López, la persona que dirigeix el quart treball de Divinas. Benvinguda al món diví Carol!

De la bona collita de 1969, Carol López és llicenciada en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat en diversos laboratoris, cursos i seminaris arreu: Royal Court de Londres, SGAE, Sitges Teatre Internacional – Creació Contemporània 2002, Festival Temporada Alta i Sala Beckett, Escuela de Cine y Televisión de San Antonio de los Baños a Cuba o diversos cursos a Buenos Aires, a l’Argentina.

Com a dramaturga ha escrit nombroses peces com Susie (Premi María Teresa León), No pido nada excepto tiempo soleado o Una història en 4 parts, entre d’altres, i n’ha dirigit aquestes i moltes altres. L’any 2005 amb V.O.S. al Teatre Lliure es dóna a conèixer entre el gran púbic, una peça que quatre anys més tard Cesc Gay va traslladar al cinema, però el gran èxit li arriba amb Germanes, que estrena l’any 2008 a La Villarroel. Fa més de 200 funciones i obté gran èxit de públic i crítica així com nombrosos premis: Premi Max a la Millor Autoria Teatral en català, Premis Butaca al Millor Muntatge Teatral de la temporada i al Millor Text Teatral i Premi de la Crítica de Barcelona a la Millor Direcció.

Histèriques: música sense cotilles i grans dosis d’ironia

Divinas ens hem posat a les seves mans perquè escrigui i dirigeixi aquest proper treball. Després de més d’una dècada de companyia i de tres espectacles tenim ganes de noves coses, noves aventures escèniques. Per això la Carol ens traurà les cotilles i ens portarà a fer un treball fora dels gèneres musicals habituals. Volem canviar una mica i permetre’ns totes les llicències que ens vinguin de gust. Volem passar-nos-ho molt bé perquè creiem que així, el públic també s’ho passarà bé. Farem música, comèdia, cantarem, ballarem i tot plegat ben amanit amb ironia, molta ironia. Ironia per explicar el que ens està passant a nosaltres, que som dones, que hem passat dels 30 i enfilem cap als 40 i que com totes (o gairebé totes) les dones ens fem preguntes, moltes preguntes, preguntes que semblen transcendents, que semblen importants, que són vitals… però que potser no ho són tant. O sí!