Si hi ha un programa que ha marcat els 10 anys de companyia aquest és l’Ànima de Televisió de Catalunya. Era el 9 de març de 2009 –un dia després del Dia de la Dona Treballadora- quan ens vam conèixer i ens va arribar a l’ànima directament. Vam actuar-hi per tancar el programa. Ens vam posar les nostres millor gales d’aquell moment, els nostres vestits vermells, i vam entonar el Boogie woogie bugle boy per acabar aquell programa número 1. Vam sortir de la cita contentes i emocionades. Va ser una cita d’aquelles que saps que no serà única, que repetiràs perquè hi ha hagut molt bon rotllo.

I així va ser. Amb els pas dels anys, dels programes i dels espectacles, hem anat repetint demostrant que la sensació del primer moment es confirmava. En Toni Puntí, alma mater de l’Ànima, sempre ha estat al nostre costat, aconsellant-nos, opinant i criticant… que és el que han de fer els amics amb ànima i els amics de l’ànima. Com passa amb els amics de l’ànima i com deia la cançó d’Objetivo Birmania, “els amics de les meves amigues, són els meus amics”. I així va ser: vam conèixer a l’Elena Blanco gràcies al Toni i ara és la nostra “quarta divina”.

L’11 de juny de 2012 l’Ànima feia un repàs a la nostra carrera amb un reportatge fantàstic, i recordava la història d’amor Ànima-Divinas.

Avui, l’Ànima arriba al seu final, aquesta nit s’emetrà el darrer programa. Per a nosaltres, i si ens permeteu el símil, és com si ens tanquessin aquell local emblemàtic on ens vam conèixer, aquell local amb ànima, punt de trobada, de debat, de creativitat, de CULTURA… Però n’estem convençudes que la nostra relació continuarà, en un altre lloc, en un altre espai, en un altre indret que omplirem de cultura, d’art, creativitat, tendresa, descobriments, inquietuds, frescor, recolliment, sensibilitat, que el farem nostre, que l’omplirem d’ànima per seguir cultivant la nostra relació, i per sobre de tot, per seguir estimant-nos i estimant i reivindicant la cultura.

Des d’aquest humil racó, un agraïment immens a la feina de l’Ànima, del Toni Puntí  i de tot l’equip: Maria José Pons, Júlia Bertran, Jofre Font, Jordi Turtós, Txe Arana, Diana Domínguez, Àngel Leiro, Jordi Brunet, Xavier Camañes, Robert Garcia, Federic Salom, Cristina Borràs, Àngels Font, Monte Acevedo, Lluís Cuevas i Laura Cuadrado i a tots els que hi han passat aquests anys i que han apostat per la cultura. Esperem que aquest no sigui un punt i final de la cultura a la nostra televisió pública, que només en sigui un punt i seguit ja que la cultura és la font d’on veu la nostra ÀNIMA. I l’ànima és a la vegada al que ens fa ser millors persones, persones més humanes, persones que ens importen les persones.